Diabló de les malves (Lixus Angustatus)

Diabló de les malves. Mascle

El diabló de les malves és també conegut com Brachierus algirus o Lixus algirus. Pertany a la família dels curculiònids, una de la més diversa i rica en espècies, i es caracteritza per posseir un aparell bucal mastegador situat a l'extrem d'una trompa o probòscide. Senten una gran predilecció per viure a les malves, per la qual cosa se'ls coneix comunament com a diabló o corc de les malves.
Morfologia
És un escarabat de grandària mitjana, 1 a 1,5 cm, encara que comparat amb la majoria dels corcs la seva grandària és considerable. El diabló de les malves o morrut, com també se'l coneix, està proveït d'un cos allargat i rabassut, gairebé cilíndric, amb el tòrax pràcticament tapant-li el cap. Posseeix l'aparell bucal situat a l'extrem d'una trompa, relativament llarga i estreta. Les antenes estan inserides en uns solcs al llarg de la probòscide i presenten l'extrem en forma de maça. Originalment són de color gris o marró fosc, encara que la seva afició per les flors de la malva fan que se li s'enganxin al cos nombrosos grans de pol.len, que acaben per dotar-lo d'un color groc característic. Els èlitres, o ales anteriors, estan soldats, presentant un fi dibuix reticulat. Encara que no hi ha dimorfisme sexual en aquesta espècie és fàcil diferenciar els individus adults, ja que la femella presenta la trompa o probòscide de color negre brillant, per haver perdut el seu recobriment a causa del seu hàbit de foradar les malves, mentre que els mascles la tenen del mateix color que el cos.
Distribució
La família curculionidae representa el màxim exponent de la biodiversitat, amb unes 60.000 espècies descrites, el que constitueix el rècord absolut entre totes les famílies d'éssers vius. Es distribueix per tota l'Europa mediterrània fins a arribar a Àsia central. El diabló de les malves és una espècie endèmica a Catalunya en la Reserva Natural del Delta del Llobregat. Són fàcils de contemplar sobre les fulles de les malves, des de finals de març i poden arribar a viure fins a dos anys.

Alimentació
És una espècie fitòfaga, és a dir, que es nodreix exclusivament de matèria vegetal. Habita en zones de certa humitat, on es desenvolupen les seves plantes nutrícies, sobretot els gèneres malva, cirsium i carduus. Els adults s'alimenten de les tiges i fulles de les plantes, no constituint un greu problema per a elles, mentre que les larves ho fan exclusivament de la medul.la de les tiges, fet que fa que puguin esdevenir una plaga destructora.
Costums
En sentir-se amenaçats recorren a un particular mètode, que consisteix en recollir les potes i deixar-se rodar pel full fins a caure a terra, on romanen immòbils, fingint estar morts, ocults entre la vegetació i la fullaraca.

Diabló de les malves. Cópula

Reproducció
A la primavera les femelles dipositen els ous, de forma aïllada, en la planta nutrícia. D'ells emergiran unes petites larves de color clar que viuen, es desenvolupen i es converteixen en nimfes en l'interior de les tiges, de les quals sortiran formats com a individus adults.
Factors d'amenaça
Encara que moltes espècies de corcs són considerades com a veritables flagells dels conreus o dels aliments emmagatzemats, en ocasions han estat utilitzats com a controladors biològics davant l'amenaça de plantes invasores, com va passar a Uganda, on van ser utilitzats per acabar amb una important plaga de lliris d'aigua al llac Victòria. En el cas del morrut de les malves, no se li considera en perill d'extinció, encara que la seva situació endèmica al delta del Llobregat hauria de constituir un impuls cap a la seva conservació, ja que qualsevol alteració del seu hàbitat natural, podria desembocar en la seva desaparició.
Curiositats
Com a curiositat, no podia deixar d'assenyalar que hi ha una xarxa de famílies a l'Argentina i Paraguai, que distribueixen gratuïtament un tipus de corc, el Ulomoides dermestoides, originari d'Àsia, com a remei o alleugeriment de dolors o malalties cròniques, com ara el parkinson , el càncer o la sida. L'anomenada Cadena del morrut atribueix a aquesta espècie propietats curatives que es centren en la ingesta d'uns 4.900 exemplars vius al llarg de 140 dies de tractament. Un fet no apte per a estómacs sensibles. No cal dir que aquest mètode no té qualsevol base científica, encara que ja són més de cent mil persones els que ho consumeixen.



Referencias:
- www.wikipedia.org Curculionidae.
- www.plantasyhogar.com. Gorgojo una plaga de larvas.
- www.digital.el-esceptico.org. ¿Gorgojos para curar el cáncer y el sida?
- www.treknature.com. Lixus Angustatus.
- www.images.google.es. El gorgojo de las malvas.
- www.wikipedia.org. Lixus angustatus.
- www.granadanatural.com. Lixus angustatus.
- www.insectariumvirtual.com. Lixus angustatus.